Les Balears a través de cinc mirades: Floridablanca · Miñano · Madoz · Nomenclàtor 1860 · Riera
Les Balears a través de cinc mirades
Cinc nomenclàtors històrics de les Illes Balears entre
el final de l'Antic Règim i la Restauració, agregats lloc a lloc.
Cada poble, cala, predi o castell apareix amb els articles complets
de cadascuna de les obres que el descriuen, en ordre cronològic.
Aquesta web és una eina de lectura paral·lela. Agrega cinc
grans nomenclàtors històrics balears —del cens fundacional de
Floridablanca (1787) al diccionari de Riera (1881-1887)— i els enllaça
contra el Nomenclàtor
Geogràfic de les Illes Balears (NGIB) com a autoritat de
topònims canònics. La unitat editorial no és la font sinó
el lloc: cada Lloc canònic acumula totes les vegades que
les cinc obres en parlen, en ordre cronològic.
Aquesta web no transcriu res de nou. Les dades
provenen dels cinc projectes germans
(un per nomenclàtor); aquí els unifica, els compara i els mostra junts.
Les transcripcions són fruit d'OCR + LLM + regex + fuzzy
matching: ho hem fet el millor que hem sabut, però els
números són raonablement propers a la realitat, no garantits al
100%. Una nota d'humilitat
ho explica.
Per què aquestes cinc
El rang 1787 → 1881 cobreix la transició d'una
província perifèrica de l'imperi borbònic a una entitat provincial
de l'Estat liberal. Cap font sola dóna una imatge completa: l'una és
tabular, l'altra narrativa, l'altra només compta edificis. Llegides
juntes esdevenen una història del poblament balear.
Els topònims castellans del XVIII i XIX —Mahón, San Lorenzo, Buñola,
Pollensa, Iviza, Lluchmayor…— es resolen al seu equivalent català
modern via una cascada de regles, fuzzy-match i una taula curada
d'unes 360 variants històriques. Detalls a la
pestanya Notes.
…
Apareix a:
…
Les cinc fonts en detall
Cada una d'aquestes obres és el resultat d'un projecte editorial
propi —un cens il·lustrat, un diccionari liberal, un cens
d'edificis, una compilació de la Restauració— i té la seva
lògica interna, els seus biaixos i les seves convencions
ortotipogràfiques. La fitxa de cadascuna n'explica l'autor,
l'època, l'estructura editorial i la naturalesa de les dades
que aporta a aquesta plataforma.
1787 Cens de Floridablanca
José Moñino y Redondo (1728–1808), comte de Floridablanca · Madrid
Censo español executado de orden del Rey comunicada por el Excelentísimo Señor Conde de Floridablanca, Primer Secretario de Estado y del Despacho, en el año de 1787. Re-transcripció INE (Madrid, 1986).
Floridablanca, primer secretari d'Estat de Carles III i màxima figura
del reformisme borbònic, encarrega el 1786 un recompte
sistemàtic dels regnes d'Espanya per donar al govern una
base estadística fiable per a la fiscalitat, la conscripció i la
reforma administrativa. És el cens espanyol modern fundacional:
primera presa nominal poble a poble, no agregada per parròquies.
A diferència dels diccionaris posteriors, el cens no és
narratiu: cada poble ocupa una pàgina de taula amb
desagregació per sexe, estat civil (solters, casats, vidus), grup
d'edat (set franges de 7 a 50+) i ofici (labradors, jornalers,
artesans, comerciants, eclesiàstics, etc.). El resultat: una
radiografia administrativa i demogràfica dels pobles
balears en vespres de la Revolució Francesa.
Les transcripcions modernes provenen del facsímil INE de 1986
(Tomo VI: Provincia de Baleares). Bibliografia clau:
La Población española en 1787 (INE, 1991) i Juan Vidal
(1987) per a la crítica de fiabilitat — el cens conté
sub-recomptes coneguts a Ciutadella i sobre-recomptes a Palma.
Diccionario geográfico-estadístico de España y Portugal. 11 volums, Imprenta de Pierart-Peralta, Madrid (1826-1829).
Miñano fou prevere afrancesat, periodista satíric (El Lazarillo
de Tormes en sus paseos por las calles de Madrid, 1820) i
lexicògraf liberal. Bandejat de la cort el 1814 i el 1823 pels seus
escrits, escrigué la major part del Diccionari durant els exilis,
sobreposant la xarxa de corresponsals provincials d'una elit liberal
tot just sortint del Trienni.
És el primer diccionari geogràfic-estadístic modern
d'Espanya: combina text narratiu (situació, accidents,
jurisdicció) amb dades quantitatives sistemàtiques (vecinos,
ànimes, contribucions, llengües) en un mateix article. Madoz, dues
dècades més tard, n'hereta l'estructura i la multiplica per cinc.
Els articles balears són modestos en nombre (~210) però sovint
precisos en jurisdicció senyorial i en límits de partit. El
Tom XI (1829) és un suplement amb 88 entrades
addicionals — actualitzacions, errates i articles que no havien
arribat a temps. Apareixen marcats amb el badge SUPLEMENT.
Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. 16 volums (Madrid, 1845-1850).
Madoz, advocat i polític progressista navarrès, fou diputat per
Lleida, alcalde de Madrid, governador civil de Barcelona,
president de les Corts i, breument, ministre d'Hisenda. La seva
desamortització de béns municipals i eclesiàstics
del 1855 és posterior al diccionari, però es percep ja el clima
liberal a moltes entrades.
És l'obra de referència del segle XIX. Setze volums, prop de
70.000 entrades a tot l'Estat, redactades amb
l'ajuda de més de mil corresponsals locals. La
cobertura balear (1.217 entrades) és insòlitament detallada:
Madoz documenta cada predi de certa importància, cada talaia
costera, cada antic convent secularitzat per la desamortització
de Mendizábal (1836).
Estructuralment, cada article major combina seccions de geografia,
jurisdicció, agricultura, indústria, comerç, instrucció pública i
història local. El Tom XVI (Adiciones, 1850) és
l'últim volum, amb 20 entrades balears tardanes — majoritàriament
predis i possessions menors. La llegenda d'abreviatures (~80 entrades)
està impresa al tom I i és la més extensa dels cinc.
Nomenclátor que comprende las poblaciones, grupos, edificios, viviendas, albergues, etc., de las cuarenta y nueve provincias de España. 5 volums (Imprenta de José María Ortiz, Madrid 1863-1871).
El primer cens espanyol modern d'edificis i poblament.
No comptem aquí persones sinó cases, cases de pagès, barraques,
coves i albergs, classificats per ús (habitats permanents,
estacionals, deshabitats) i per nombre de plantes. La unitat
d'observació no és el municipi sinó la entidad de població —
la xarxa fina del poblament rural.
L'INE com a tal no existia: es creà el 1945. Els censos els
elaborava la Junta General d'Estadística (1856-1873) i, a partir
de 1870, l'Institut Geogràfic i Estadístic que la va succeir. La
digitalització balear cobreix les 51 pàgines del
volum corresponent: 60 municipis, ~3.000 entitats de població,
classificades en 5 partits judicials (Eivissa, Inca, Maó,
Manacor, Palma).
És la font més massiva en volum d'entrades (~3.000 sobre les
4.627 totals d'aquesta web) però la menys narrativa. Cada fila és un
número estadístic; per llegir-la cal saber descodificar
les columnes HC/HT/Inh i P1-P3/PM/Alb.
Diccionario geográfico, estadístico, histórico, biográfico, postal, municipal, militar, marítimo y eclesiástico de España y sus posesiones de ultramar. 12 volums (Barcelona, 1881-1887).
Riera, editor i compilador a Barcelona, dirigeix durant la
Restauració el darrer gran diccionari geogràfic-estadístic
d'Espanya. Posterior a Madoz però estructurat al voltant del
cens nacional de 1877 i del nou esquema
administratiu —audiència territorial, partit judicial, governs
civil i militar, diòcesi— que havia desplaçat les jurisdiccions
senyorials de l'Antic Règim.
Cada article major es desglossa en nou seccions
administratives template: Organització judicial · civil ·
militar · econòmica · eclesiàstica · Servei públic · Obres
públiques · Instrucció pública · Població. Les articles llargs
sumen tres camps narratius opcionals (Indústria, Situació
geogràfica, Història i biografia).
Adopta ja el sistema mètric decimal
(kilòmetres, pessetes) i incorpora dades estructurals que Madoz
no podia conèixer: trams de ferrocarril, conduccions postals
marítimes, contribució industrial. Els articles balears són
sovint més compactes que els de Madoz però amb informació
administrativa més precisa per a la dècada de 1880.
Existeixen altres recomptes balears del segle XIX (Despuig 1785,
Tofiño 1786, Salvà 1812, Pascual Madoz Tabla resumen 1842…) però
cap té el doble caràcter de cobertura insular completa
i article-per-lloc dels cinc seleccionats. La
tabla resumen 1842, per exemple, és agregada per partit; Tofiño
és nàutic. Els cinc inclosos cobreixen un segle gairebé continu i
cada un aporta una mirada distinta: cens fundacional, diccionari
precursor, diccionari liberal de referència, cens d'edificis, i
diccionari postal-administratiu de la Restauració.
Abreviatures per font
Cada nomenclàtor empra el seu propi sistema d'abreviatures, més o
menys explícitament documentat al volum I. Madoz publica una taula
canònica de ~80 entrades; Riera n'usa una de més extensa però sense
taula impresa; el Nomenclàtor de 1860 utilitza codis de columna en
lloc d'abreviatures pròpiament dites. Aquí els recollim tots junts,
organitzats per font i categoria. Cliqueu el títol per desplegar.
Carregant…
Estadístiques del corpus
Les xifres d'aquesta pestanya provenen d'extraccions OCR + LLM dels
facsímils originals i d'enllaços resolts per cascada determinista +
fuzzy matching contra el NGIB. Són raonablement properes a la
realitat però no podem garantir-les al 100%. Vegeu la
nota sobre la fiabilitat del corpus
per als detalls metodològics.
Metodologia
El model dual-link
Cada article dels cinc nomenclàtors té dos enllaços al NGIB:
describes_ngib_id — l'entitat NGIB que l'article descriu. Un article del Madoz sobre Port de Sóller apunta a l'entitat NGIB Port de Sóller (llogaret independent), no a Sóller-municipi.
parent_ngib_id — el municipi NGIB on l'entitat es troba. El mateix article apunta a Sóller-municipi com a pare.
Cada article es classifica també amb un entry_kind:
municipality (article que descriu un municipi),
feature_with_ngib (llogaret, port, cap, llogarret amb identitat NGIB pròpia),
feature_no_ngib (predi, talaia, accident geogràfic sense entitat NGIB) o
jurisdictional (partit judicial, diòcesi, corregimient, sense equivalent NGIB).
Només el 8% dels articles són de tipus municipality; la resta són sub-entitats o categories administratives.
El resolver de 3 fases
Decidir l'entry_kind a partir del place_type del germà (villa, lugar, predio, partido, cuartón…) amb una taxonomia de regex whole-word per evitar trampes («illa» dins «villa», per exemple) i una drecera per a sub-features quan el títol coincideix exactament amb una entitat NGIB no-Municipi de la mateixa illa.
Resoldre parent_ngib_id a partir del camp municipality o cross_references del germà. Per a Floridablanca el municipi és sempre explícit; per al Madoz el 80% surt del seu propi camp; per a Miñano i Riera s'infereix de cross-references o del títol mateix quan tot es relaciona a un mateix terme.
Resoldre describes_ngib_id mitjançant una cascada estricta dins el terme del parent (no es busca mai a tota l'illa, per evitar conflations cross-municipi com Port (es) a Sóller landant a es Port de Banyalbufar): primer historical_curated (coincidència amb una de les ~360 variants curades), llavors exact_norm (normalitzant accents/articles/puntuació), llavors fuzzy_wratio (rapidfuzz ≥0.88) i finalment fuzzy_token_set per a títols multi-paraula no resolts.
Quan cap candidat passa la cascada però el parent està resolt, l'article queda enllaçat només pel parent. És el cas de la majoria de predis del Madoz («Son X», «Can Y») que no tenen entitat NGIB pròpia però que pertanyen clarament al terme d'algun municipi. Aquests articles apareixen al Lloc del municipi sota la secció Articles dins el terme sense entrada NGIB pròpia.
La taula de variants curades
El pas historical_curated consulta una taula d'unes 360 variants (scripts/build_gazetteer.py) que cobreix els tres tipus de soroll que la cascada determinista no resoldria sola:
Castellanitzacions: Mahón → Maó, San Lorenzo → Sant Llorenç des Cardassar, Iviza → Eivissa, Lluchmayor → Llucmajor, Bunyola → Bunyola, etc.
Convencions editorials d'època: el Madoz fila els sants pel nom propi i els tuca entre parèntesis («MARIA (Santa) del Camí»); un helper _reverse_saint_inversion els reordena abans del match.
No hi ha cap intervenció manual entrada-per-entrada. Les variants es deriven d'auditories sistemàtiques: per cada Municipi sense els 5 anys atestats, es revisa quin germà falla i s'analitza per què.
Enriquiment Wikidata
A banda del NGIB, també consultem Wikidata. Cada lloc canònic del NGIB té sovint una entrada a Wikidata que en recull tots els noms en altres llengües (català, castellà, francès, anglès, alemany…) i les variants històriques que se n'hi han registrat. La consulta arrenca des de l'ítem Q107356467 de Wikidata («elements anomenats dins de les Illes Balears»), que recull tots els topònims balears classificats com a tals; n'obtenim uns 6.900 ítems amb els seus àlies multilingües, i d'aquests uns 1.500 lliguen automàticament a un id del NGIB perquè una de les seves grafies hi coincideix exactament. Aquests àlies funcionen com una taula de variants que es manté sola: si Madoz parla d'un poble pel seu nom francès o castellà, ja li hem ensenyat al matcher quin és el seu equivalent català modern sense haver-lo de curar manualment.
Toms suplementaris
Dues de les obres tenen un volum final amb addicions:
Miñano, Tom XI (Suplemento, 1829). ~88 entrades balears: 55 titulades «(adición)» que actualitzen articles dels deu primers volums (alteracions demogràfiques, errates, dades estadístiques) i la resta articles nous que no havien arribat a temps. Marcades amb el badge SUPLEMENT.
Madoz, Tom XVI (Adiciones, 1850). 20 entrades balears noves —majoritàriament predis i possessions menors— que el redactor no havia documentat durant la sèrie alfabètica principal (1845-1849). També amb SUPLEMENT.
Floridablanca (1787), el Nomenclàtor de 1860 i Riera (1881) són obres mono-volumàriques sense suplements.
Cobertura i orfes
Dels 4.627 articles totals, 4.435 tenen almenys un dels dos enllaços (parent o describes) — un 95,9% de cobertura útil. Els 192 orfes restants (4,1%) són majoritàriament:
Articles arxipèlag-wide («Baleares», «Mallorca-isla», «Menorca-diócesi») que cobreixen tot un territori sense localització puntual.
Predis perduts: entrades del Madoz o de Miñano sobre cases pairals que no tenen equivalent NGIB modern (la propietat ja no existeix amb aquell nom).
Fuzzy noise: topònims que el matcher rebutja per evitar falsos positius (un «Sa Punta» genèric a una illa amb 30 candidats no es vincula sense més context).
Els orfes són visibles a la pestanya Explorar amb el filtre Confiança del vincle = «Sense vincle NGIB». Cada un obre la mateixa fitxa modal que la resta d'articles, perquè el corpus quedi inspeccionable sense haver de baixar a la base de dades.
Cites bibliogràfiques
Cada fitxa d'article del Lloc inclou la cita bibliogràfica completa a la capçalera (volum, pàgina impresa, edició) seguida del cos transcrit. No hi ha enllaços externs a fonts: la fitxa és autocontinguda. La pestanya Fonts inclou els enllaços als cinc projectes germans corresponents, on hi ha les transcripcions originals i les referències al facsímil.
Mapa
La pestanya Mapa renderitza els 1.520 llocs canònics amb Leaflet + OpenStreetMap. Els 192 orfes no apareixen perquè no tenen geometria associada. Cada Lloc amb coordenades incorpora a més un mini-mapa centrat amb les seves sub-entitats NGIB (port, llogarets, barriades…) com a marcadors secundaris. Les coordenades són les del NGIB, distribuïdes via IDEIB open data (CC BY).
Sobre la fiabilitat del corpus
Convé recordar el que aquesta web no és: un cens canònic.
Les transcripcions provenen d'OCR sobre facsímils
(l'INE 1986 per a Floridablanca; Internet Archive i la Biblioteca
Digital de Castella i Lleó per a la resta), refinades per
models de llenguatge (Claude Opus 4.7 com a
extractor d'estructura), enllaçades al NGIB per
regles deterministes + fuzzy matching, i resoltes
en ambigüitats per un LLM com a tiebreaker amb
cache local.
Cada un d'aquests passos pot equivocar-se. L'OCR del XIX confón
«ó» amb «ò» i «v» amb «b» quan la tipografia és gastada. El
Madoz té entrades dividides entre dues columnes que el partidor
de pàgines pot trencar. La cascada determinista preferix no
resoldre abans que resoldre malament: els 192 articles orfes són
en bona part casos on hem preferit deixar la pregunta oberta
que arriscar una correspondència errònia.
Les xifres del corpus —1.520 llocs canònics, 4.435 enllaços, 95,9%
de cobertura— són raonablement properes a la realitat
però no podem garantir-les al 100%. Hem fet el millor
que hem sabut amb les eines que tenim i hem documentat les
auditories sistemàtiques que hi ha passat per damunt (els 80
anys de Madoz, les 88 entrades del Tom XI de Miñano, els
Municipis sense els 5 anys atestats). Si trobes un article que
creus que falta o un enllaç que sembla incorrecte, els repositoris
són públics (vegeu el Fonts) i
qualsevol esmena es benvinguda.
Llicència
Codi: AGPL-3.0-or-later.
Textos originals (1787-1881): domini públic.
Coordenades NGIB: CC BY (Govern de les Illes Balears, IDEIB).